Que volem del nadal?

Família

Llar

Il.lusió

Pau

Amor

Records

~Inspiració~

Quan arriben aquestes dates i comencem a veure carrers engalanats i gent atrafegada amunt i avall és difícil no adonar-se'n que el temps passa inexorablament. Un any més. Un curs més. Milers de píxels a totes les pantalles d'arreu anunciant un període extraordinari. La tecnologia evoluciona: apps, realitat virtual,robòtica domèstica... però potser val la pena aïllar el denominador comú del pas del temps i quedar-nos amb la imatge d'una tassa de xocolata calenta fumejant, un somriure de retrobament o els ulls del nen il·luminats d'il·lusió. Deixem que la tecnologia ens emocioni, però també aixequem els ulls de les pantalles i mirem amunt, ben amunt.. la tradició d'unes festes lliures del consumisme desenfrenat. Uns instants, un moment un petit gest...

{=(el=pessebre)=]

[Les figures del pessebre] Joan Llongueres

Nadal! Nadal!
Un pas de pardal,
s'allarga el nou dia!
Nadal! Nadal!
A l'home mortal
revé l'alegria!
Cantem i ballem.
Saltem i brinquem.
Deixem la tristesa!
Fem ara, germans,
donant-nos les mans,
florir la infantesa.

Oh que dolça s'ha escampat
la llum d'or del jorn que avança!
Porta als ulls nova esperança;
porta al cor nova bondat!
El temps sant és arribat
i amb el fred, la neu i el gebre,
les figures del pessebre,
una a una, ja han tornat.

La dona que renta,
la vella que fila
i el brau caçador
que sempre vigila.

La noia que porta
la gerra i el pa
i aquell pescador
que al riu va a pescar.

El vell que la terra
remou amb catxassa
i el que es beu el vi
de la carabassa.

El del feix de llenya
i aquell pastoret
que va amb la catxutxa
perquè té molt fred.

La jove mestressa

que duu la gallina,
la del cistell d'ous
i el sac de farina.

Aquells que sonant
van fent son camí;
el del flabiol
i el del tamborí.

Del sac de gemecs
el qui sempre plora
i el de la simbomba
que ronca a tothora.

També els tres pastors
que fan el sopar
i couen les sopes
i llesquen el pa.

Figures eternes
de vida senzilla
que eixiu de la llum
que enmig del cel brilla.

Vosaltres al món
porteu resplendor.
Oh fràgils figures
de Nostre Senyor.

[El pessebre màgic] Ricard Bonmatí

Muntanyes de suro,
figures de fang,
casetes de duro,
campanes ning-nang.

Un riu fet de plata,
i els ànecs, nedant;
darrere una mata
hi ha un home cagant.

A dins d’una cova
hi ha gent que no es mou;
hi ha un nen sense roba,
l’estufa és un bou.

La neu és farina,
cotó el núvol blanc,
la mare una nina
i Déu un infant.

Farigola,
romaní:
nas que vola
cap aquí!

{=(una=nadala)=}

[Si Ens Veiessis] Sara Pi

És Nadal i a casa
prop de l’arbre
el tió somriu als nens
que corren a la cuina
on nerviosos
esperen que els cridem.

Si els veiessis…

Sota de la manta
hi ha joguines
i un detall pels grans
sento algú que crida
‘tothom a taula
és hora de dinar’.

Si ens veiessis
si ens veiessis…

I si veiessis la petita
com s’enfila a la cadira
i recita un vers
un estel que creua el cel
i el tiet, que entre cava i cava
canta la nadala que amb tu sempre cantava.

Pastors aneu a Betlem
i busqueu l’estable
on plora un nen que te fred
porteu roba i alguns troncs
i cuideu la mare
i el petit nadó.

Mmmmmmmmmmmmmm
Mmmmmmmmmmmmmm

Tapo la petita
que ha quedat
adormida en el sofà
i l’Oriol explica
que té una amiga
a la Universitat,

Si els veiessis
si els veiessis…

I si veiessis com cantem
entre cava i cava
aquella nadala
que tu sempre cantaves.

Pastors, aneu a Betlem
i busqueu l’estable
on plora un nen que te fred
porteu roba i alguns troncs
i cuideu la mare
i el petit nadó.

Mmmmmmmmmmmmmm
Mmmmmmmmmmmmmm

Si Ens Veiessis 
Bosc de la Coma. 2016